Noemí Jordana, “la directora d’orquestra”

La incombustible Noemí Jordana és la veterana de l’Uni amb 36 anyets, però ningú ho diria per la marxa que porta i l’empenta que transmet. Sembla que per ella els anys no passen i com el bon vi millora amb el pas del temps.

samarretan

Han passat uns quants anys des de que al 1995 va començar a la cantera del Segle XXI, per anar després al Ros Casares, a l’Olesa i al Celta de Vigo. A Valencia i Vigo hi va tornar més tard en una segona etapa, mostra que per allà on va deixa la seva empremta personal i un bon record. Finalment va arrivar al 2011 a Girona on s’hi ha establert fins al dia d’avui. Una trajectòria esportiva on ha guanyat tres títols de Lliga i tres Copes de la Reina … i que esperem que aquest any amplii.

No puc opinar per les altres temporades perquè no ho he viscut en directe, però aquest any estic convençuda que està disfrutant com si tingués quinze anys, tant a dins com a fora de la pista perquè també s’encomana de l’alegria que transmet l’equip.

fb_img_1478387420621

Algunes tardes potser hauria preferit quedar-se a casa fent vanoves de patchwork per matar el temps que es veu que li encanta o maleint-se per no haver penjat les botes quan s’ho havia plantejat, però aquest any segur que compta les hores per sortir a la pista a divertir-se amb les seves companyes.

A la pista continua aportant el seny i el geni, però alhora fent de mestre de les noves generacions que l’escolten amb atenció sabent que qui parla és la veu de l’experiència. El dia que pengin la seva samarreta al sostre de Fontajau, les pràctiques per exercir la carrera de magisteri ja les tindrà convalidades amb tants anys donant classes magistrals i tindrà un munt d’històries per explicar als seus futurs alumnes què segur escoltaran embadalits les històries de la senyoreta Jordana com fan avui a la pista o a la banqueta les seves companyes.

A la banqueta quan descansa perquè aquest any sí, pot descansar, gaudeix de la “rauxa” de les joves que aspiren a estar a l’alçada de la mestra, però a vegades aquestes han de reconèixer que és impossible igualar-la com quan va fer fa algunes jornades una màster class i va clavar 6 triples de 6 intents sense despentinar-se.

jefa

No sé si serà el darrer any de la Noemí perquè això només ho sap ella, però tant de bo pugui acabar-lo amb la cirereta d’un títol perquè ningú com ella se’l mereix per la seva implicació en el projecte d’aquesta gran família que és l’Uni.

En els temps que corren ningú renova els contractes sense saber les condicions que li ofereixen, però ella ho va fer per demostrar la seva confiança en l’entitat. En una entrevista quan li preguntaven si en el futur és veia entrenant, deia que creia que no perquè és molt “cabrona” i encara ho seria més, però veient-la raonar i parlant amb les seves companyes és evident que seria una llàstima perdre un talent com el seu … tant de bo que s’ho repensi.

Tota orquestra per no desafinar  necessita d’un director d’orquestra i en aquest cas la Filarmònica de Fontajau en la Noemí Jordana té la millor batuta possible per guiar-lo per assolir els reptes que es plantegin.

fb_img_1478387714153

Ja em permetreu si parlo en nom de la graderia de l’Uni i li dono les gràcies a la capitana per fer-nos disfrutar tots aquests anys i regalar-nos un any més amb la seva continuïtat !!!