EUROCUP: WASSERBURG 62 – UNI 66

Afortunats els que esteu a terres gironines i podeu veure TV Girona per la tele perquè heu pogut veure el partit. Per internet els que estem fora no hem pogut veure cap jugada sencera en tot el partit, l’imatge es congelava constantment … era com veure un mannequin challenge a cada jugada, horrorós.

Així que el partit l’he anat veient amb les estadístiques de la FIBA que la veritat és que són molt eficients perquè gairebé les actualitzen abans que facin la cistella i de fons els comentaris de Pere Puig perquè la veu no es tallava, tot un luxe tenir-lo de comentarista perquè sempre és molt objectiu i diu les coses tal com les veu i sent.

Per tant comparativament parlant la retransmissió que he viscut ha estat un luxe respecte a la majoria de retransmissions de Canal FEB on en el millor dels cassos veus bàsquet mut i les imatges també es pengen sense veure de vegades el marcador.

Em dóna la sensació que ha estat un partit emocionant, però gens vistós. Tal com ha anat el resultat a la primera part en que l’Uni agafava avantatge, després la perdia i hi tornava en Pere Puig tenia tota la raó quan diu que l’equip a vegades juga com una muntanya russa en que no és capaç de mantenir la renda i es relaxa. Gairebé al final torna a passar després d’haver fet un parcial de 0-15 i no haver-lo sabut mantenir. Aquesta relaxació te la pots permetre amb certs equips, però comença l’hora de la veritat i als contrincants que ens anirem trobant d’ara en endavant no els hi hem de donar ni l’hora perquè ens prendran el rellotge.

Foto: FIBA

Sort que al darrer quart el Dragon Khan s’ha estabilitzat, la Jordana ha près les regnes i la Leo ha afinat la punteria. Amb un parcial d’escàndol les alemanyes s’han perdut tant que no han tingut prou temps de tornar a retrobar-se i donar guerra encara que ens ha vingut pels pèls.

Sobre la permissivitat dels àrbitres, no sé què passa si és que ens veuen cara de bona gent, però quan juguem fora perquè juguem fora i quan venen aquí ens ho piten tot en contra. A veure si la setmana vinent ens canvia la sort perquè portàvem un bon troç de partit i només havíem tirat 3 tirs lliures.

De cara a dimecres amb aquest resultat tant ajustat millor oblidar-lo perquè de poc servirà i només faltaria que juguessim a la defensiva que tampoc en sabem. Aquest partit, només ens ha de servir per veure que com ens despistem adéu siau, així que a sortir com si fos una final perquè no portem cap avantatge.

Per  les lamentacions de Pere Puig en veu alta sobre la feblesa del joc intern de l’Uni crec que demà si no ho tenia ja clar, a primera hora intensificarà el rastreig del mercat buscant una pívot perquè és evident que tal com estem les passarem magres.

En fi, dimecres vinent a gaudir d’un interessant partit de tornada en directe a Fontajau on està tot per decidir i on afortunadament podré veure les jugades “descongelades” i en directe novament perquè això d’avui ha estat un suplici.

EUROCUP: Trobada de companyes universitaries

Si algú devia estar especialment feliç quan al sorteig a l’Uni li va tocar el Wasserburg alemany segur que varen ser Ibekwe i Spanou. El motiu és que aquest partit les ha permès retrobar-se a la ciutat alemanya amb companyes d’estudis de la seva etapa universitaria als USA. 

Ahir al diari digital OBV-Online alemany, la Soana Lucet (núm. 53) del TSV 1880 comentava que estava molt contenta per jugar aquesta ronda ja que l’any passat no varen poder classificar-se, però sobretot perquè jugava contra la seva millor amiga que no és altra que la Ify Ibekwe amb qui va coincidir jugant a l’Universitat d’Arizona fa 6 anys.

I casualitats de la vida qui li feia l’entrevista a la Soana Lucet, és la periodista alemanya Anna Heise. L’Anna Heise també es va formar a una universitat americana, la Robert Morris, i allà va coincidir amb l’Artemis Spanou amb qui també l’uneix una bona amistat des de llavors.

Per tant, viatge i partit especial per la Ibekwe i la Spanou pels retrobaments que ha provocat aquest creuament de l’Uni i el Wasserburg alemany a l’Eurocup.