JORNADA 20: UNI 91 – CREF 78

Avui tornàvem a Fontajau després de la final perduda de Copa i de l’eliminació a l’Eurocup. El rival era el CREF Hola, el penúltim de la LF que a més es presentava amb només 6 jugadores perquè la 7a. estava lesionada.

Amb aquest panorama, era el dia ideal perquè l’equip recuperés sensacions, sortís mossegant per fer-nos oblidar les dues decepcions, s’agafés distancia al marcador i Èric Surís aprofités per fer jugar a les que tenen menys minuts per agafar confiança, a més tenint en compte que dimecres hi ha partit contra l’exigent Gernika.

Foto: Xavier Marquès

Doncs malgrat que el resultat pugui semblar que aquest ha estat el guió, ni de bon tros ha estat el que hem vist. En lloc d’això, hem vist un partit sense defensa ni tensió per cap dels dos equips, els àrbitres s’haurien pogut seure i mirar-s’ho tranquil.lament que no els hauríem trobat a faltar.

Malgrat que cap dels dos equips no defensaven qui anava guanyant la partida en tot moment era el CREF que fins a mig tercer quart ha anat guanyant posant-se fins i tot 12 punts per davant. La banqueta local semblava encomanada per aquest relaxament perquè en cap moment ha demanat temps mort per treure la son a les gironines que anaven veient com les madrilenyes liderades per la Cris Pedrals les anava clavant de 3 que donava gust i no anàvem al rebot ni per equivocació. A la mitja part l’equip madrileny havia encistellat 8 triples de 10 intents, mostra de la facilitat que estàvem donant per tirar. L’Uni marxava al vestidor perdent per 45 a 49 i vist com havia anat tot encara podia estar content.

Foto: Xavier Marquès

Al mig del tercer quart l’Uni s’ha despertat i ha acabat fent un parcial de 22 a 11 per posar les coses al seu lloc i acabar guanyant el partit per un enganyós 91 a 78.

La majoria dels equips s’estan jugant la classificació pels playoffs i se’ls veu que estan enxufadíssims com demostra que més d’un partit ha acabat amb pròrroga en aquesta jornada 20. L’Uni en canvi, ja està classificat i potser per això aquesta falta de tensió, però el que haurien de pensar és que han d’estar atentes a qualsevol possible errada de l’Avenida per guanyar el factor pista en una hipotètica final i això passa perque nosaltres guanyem tots els partits. De tota manera, abans de pensar en finals, potser que ens espabilem perquè com l’equip jugui com avui durant els primers 25 minuts als playoffs patirem perquè ningú regala res.

La realitat és que tenim les mateixes jugadores que teníem a principi de temporada amb els seus excel.lents canells que ho entraven tot, que feien assistències a dojo, lluitaven pels rebots, corrien contraatacs mortífers, però em dóna la sensació que hem perdut l’alegria i els somriures que veiem o jo darrerament no els sé veure. Per tant toca refer-se de les sotragades, recuperar els somriures i continuar treballant que encara hi som a temps i hi ha una LF que busca propietari.

SOM-HI UNI !!!