Rosó Buch, “El correcaminos beep beep”

Diuen que les persones som com bombetes amb cames que anem per la vida transmetent energia: algunes persones van foses, la majoria tenen altibaixos i d’altres emeten energia a 30.000 watts. Sense cap mena de dubte, la Rosó Buch és un clar exemple del darrer grup perquè sempre trasmet alegria i bon rotllo per allà on va.roso-buch

La Rosó va néixer a Mataró fa 24 anys, on va començar a jugar a bàsquet juntament amb la Mariona Ortiz amb qui es va proclamar campiona d’Europa als europeus sub-18 de bàsquet. Amb 19 anys va fer les maletes per anar cap a Càceres per jugar a LF2. D’allà cap a Bembibre on va debutar a LF i s’hi va estar 3 anys, per marxar l’any passat cap a Huelva per jugar al Conquero.

El canvi a  Conquero havia de ser molt engrescador perquè hi havia una gran plantilla (Pina, Asurmendi, Peters, Pascua, …) i de fet així es va confirmar perquè l’equip va guanyar la Copa de la Reina, però degut als problemes econòmics l’aventura no va acabar gens bé. Les jugadores van anar abandonant l’equip acollint-se a les seves clàusules de llibertat durant la temporada, a excepció d’algunes com la Rosó i la Haley que varen aguantar fins a l’últim moment. Passaran a la història els partits que disputaven al darrer tram de la temporada amb només 5-6 jugadores tot el partit i arrivant a semifinals on varen fer patir a l’Uni. ros3

Les seves companyes del Conquero s’anaven incorporant a d’altres equips, però ella va esperar i la paciencia va tenir premi. Després d’aquell mal tràngol, va arrivar la trucada de l’Uni. Venir a l’Uni significava poder tornar a casa, aprop de la familia, a qui pot dedicar els triples que va clavant a Fontajau i jugar en un equip de primer nivell, malgrat que en aquell moment encara no sabia quines companyes ni entrenador tindria ni tampoc si finalment l’equip jugaria a Europa, però aquesta vegada l’aposta va sortir rodona. El perfil de la Rosó encaixa a les mil meravelles amb la filosofia de l’Èric Surís de jugar ràpid i fer un joc vistós,

A la Rosó no li falten recursos, si s’ha de córrer cap problema a tirar milles. però si s’ha de jugar en estàtic són marca de la casa els seus canvis de ritme des de mig camp, trencant la cintura a l’adversaria, que es queda plantada a veient com es fa un passadís fins arrivar a la cuina per acabar fent els dos punts o donant una assistencia a una companya.

ros2

A més, pel seu caracter és d’aquelles jugadores que tot entrenador voldria tenir a la seva plantilla perquè fa equip. Ningú diria que s’ha incorporat aquesta any a l’Uni perquè sembla que hi porti mitja vida a Girona. Probablement molta part del mèrit que les noves incorporacions s’hagin adaptat tant ràpid i s’hagi fet una pinya és seu perquè està fent de perfecta amfitriona per terres gironines.

Per la seva rapidesa de cames, els seus canvis de ritme i la seva simpatia que sovint em recorda uns dibuixos animats li dóno el sobrenom del “Correcaminos Beep Beep”.

Tant de bo que la Rosó continui il.luminant la pista de Fontajau amb la seva alegria i puguem gaudir molts anys de les seves corredisses perquè és una luxe per la graderia poder-ne gaudir.

Leo Rodríguez, “Magic Leo”

La Leo Rodriguez va néixer fa 25 anys a les illes afortunades, o sigui les Canàries, i avui som nosaltres els afortunats per poder gaudir aquest any del seu joc a Fontajau.

És un dels talents que ha sortit de la cantera de l’actual Spar Gran Canaria, on recentment li varen fer un homenatge per la medalla olímpica guanyada a Rio. De les Canàries va marxar als Estats Units per jugar a la Universitat Florida State Seminoles on va combinar el bàsquet i els estudis. Acabada la carrera es va incorporar al Perfumerías Avenida on s’hi va estar els darrers tres anys, per incorporar-se aquesta temporada a l’Uni Girona.

leo-rodriguez

El fitxatge aquest estiu va sorprendre gratament perquè normalment les jugadores marxen de Girona cap a Salamanca, però aquesta vegada el bitllet tenia origen i destí intercambiat, l’Uni havia pogut tancar una gran operació amb una jugadora consolidada acostumada a guanyar.

A Salamanca ha conquerit una Lliga, dues Copes de la Reina i dues Supercopes d’Espanya, però la satisfacció dels títols que probablement guanyarà a Girona sent una peça fonamental per assolir-los segur que és el repte que la va portar a acceptar la  proposta de l’Uni després de rebre ofertes de Rússia i Turquia que no la varen acabar de convèncer.

Amb la selecció a banda de la medalla de plata dels Jocs Olímpics d’aquest estiu i de la medalla de plata al mundial del 2014, ha guanyat tot el que ens puguem imaginar en categories inferiors.

florida

La Leo va venir destacant pel seu bon tir exterior i les entrades a cistella, però personalment m’ha sorprès la visió de joc que té donant assistencies al més pur estil Magic Johnson, agafant un munt de rebots i fent en ocasions una feina a l’ombra que l’Èric Surís valora enormement perquè des del primer dia surt formant part de l’equip titular.

Malgrat que cada setmana ha anat a més i donant mostres de la seva qualitat amb assistències espectaculars i una tècnica de tir envejable fins avui sempre li havia fet ombra el trident (Peters, Ibekwe, Spanou) que són uns monstres, però avui la Leo en el partit més complicat que ha jugat fins ara l’Uni ha fet un partidàs.

leo2

Ha estat escollida MVP de la jornada amb 17 punts, 4 triples, 7 rebots i 3 assistencies, però el més important pels interessos de l’Uni és que ha aportat els punts del trident que avui no tenia el dia i s’ha aconseguit una important victoria contra un equip candidat al títol.

Se la coneix amb el sobrenom de “Magic” Leo i després de veure les seves espectaculars assistències, les entrades a cistella, la lluita agafant rebots i el seu excel.lent tir donem fe que el varen clavar.

Per la feina a l’ombra que sempre fa perquè llueixin les companyes es mereixia tenir un dia com avui en el que fos la protagonista i aixequés a l’afició del seient, segur que serà el primer de molts perquè lo bo tot just comença.

Benvinguda Pío Pío !!!

LF Jornada 8: UNI 59 – GERNIKA BIZKAIA 55

Avui s’ha patit, però la victòria s’ha quedat a Fontajau i la nostra veu també. Avui he viscut en carn pròpia allò que sento per la radio i la premsa quan diuen que el públic demana l’hora, avui miràvem de reüll el marcador per veure si s’acabava el partit perquè pintaven bastos si hagués durat més. Al pas que anàvem hauria acabat jugant el que toca el bombo perquè a la banqueta s’hagués assegut tot l’equip amb cinc faltes.

Partit molt ajustat amb quarts força diferents pel que fa a les tendències, però en cap d’ells s’ha aconseguit desengaxar-se del rival. Acabàvem el primer quart perdent amb un parcial de 10 a 20, al segon recuperàvem 18-9, al tercer semblava que agafàvem la directa 22-12, però al quart ens retallaven 9-14 i posaven la por al cos.

El Gernika ha demostrat perquè té una de les millors defenses de la lliga amb una defensa presionant. Han aconseguint acabar amb la paciencia de les gironines que no sabien què fer per trobar un forat i quan el trobaven erraven el tir o perdien pilotes una darrera l’altra per les presses per intentar agafar al contrapeu a l’equip basc i evitar la seva defensa.

La Ify a la primera part no les veia, la Peters s’ha carregat de seguida amb dues faltes i això l’ha intimidat, la Spanou ho intentava sense massa èxit … avui el trident no carburava, Això sí malgrat que les coses no sortien de cap de les maneres tot l’equip s’esforçava i no baixava els braços.

oma

Quan més ho necessitàvem ha aparegut l’Helena Oma i ha estat un revulsiu amb algunes jugades que ens ha fet despertar a tots i s’ha començat la remuntada, però qui ha rematat la feina amb un partidàs ha estat la Leo Rodriguez.

La Leo avui ha estat merescudament la MVP de l’equip amb 17 punts, 4 triples, 7 rebots i 3 assistències. La canaria comença a trobar-se còmode a Fontajau, està agafant confiança i avui s’ha sortit coincidint amb el dia negre del PIS (Peters-Ibekwe-Spanou) que avui feia aigua.

leo

De tota manera malgrat els punts de la Leo i alguna acció esporàdica de la Ify i la Spanou, només aconseguíem mantenir igualat el marcador i hem estat patint perquè les basques s’anaven acostant, encara que al final tampoc estaven massa fines i hem estat de sort.

L’arbitratge permetia el contacte per part del Gernika, però a les girunines els hi pitaven tot i s’anaven carregant perillosament de faltes. A la graderia ja començaven a escalfar les noies del CREFF Girona per si feia falta sortir a la pista perquè al pas que anàvem teníem mig equip amb quatre faltes (Peters, Alminaite, Ibekwe) i quedava un segle.

Finalment s’ha aconseguit la victoria només per quatre punts amb dos últims tirs lliures de la Ify a falta de pocs segons. El partit es preveia complicat i ha estat a l’alçada de les expectatives generades. A banda dels dos punts, l’important és que hem pogut comprovar que malgrat les coses no surtin l’equip no ha perdut la fe i té recursos sota les pedres amb una plantilla amb tanta qualitat.

La dura setmana s’acaba amb un ple de victòries i l’Uni se’n va a dormir continuant sent líders a la Lliga i a l’Eurocup. A continuar treballant així que la feina ben feta té futur.

Noemí Jordana, “la directora d’orquestra”

La incombustible Noemí Jordana és la veterana de l’Uni amb 36 anyets, però ningú ho diria per la marxa que porta i l’empenta que transmet. Sembla que per ella els anys no passen i com el bon vi millora amb el pas del temps.

samarretan

Han passat uns quants anys des de que al 1995 va començar a la cantera del Segle XXI, per anar després al Ros Casares, a l’Olesa i al Celta de Vigo. A Valencia i Vigo hi va tornar més tard en una segona etapa, mostra que per allà on va deixa la seva empremta personal i un bon record. Finalment va arrivar al 2011 a Girona on s’hi ha establert fins al dia d’avui. Una trajectòria esportiva on ha guanyat tres títols de Lliga i tres Copes de la Reina … i que esperem que aquest any amplii.

No puc opinar per les altres temporades perquè no ho he viscut en directe, però aquest any estic convençuda que està disfrutant com si tingués quinze anys, tant a dins com a fora de la pista perquè també s’encomana de l’alegria que transmet l’equip.

fb_img_1478387420621

Algunes tardes potser hauria preferit quedar-se a casa fent vanoves de patchwork per matar el temps que es veu que li encanta o maleint-se per no haver penjat les botes quan s’ho havia plantejat, però aquest any segur que compta les hores per sortir a la pista a divertir-se amb les seves companyes.

A la pista continua aportant el seny i el geni, però alhora fent de mestre de les noves generacions que l’escolten amb atenció sabent que qui parla és la veu de l’experiència. El dia que pengin la seva samarreta al sostre de Fontajau, les pràctiques per exercir la carrera de magisteri ja les tindrà convalidades amb tants anys donant classes magistrals i tindrà un munt d’històries per explicar als seus futurs alumnes què segur escoltaran embadalits les històries de la senyoreta Jordana com fan avui a la pista o a la banqueta les seves companyes.

A la banqueta quan descansa perquè aquest any sí, pot descansar, gaudeix de la “rauxa” de les joves que aspiren a estar a l’alçada de la mestra, però a vegades aquestes han de reconèixer que és impossible igualar-la com quan va fer fa algunes jornades una màster class i va clavar 6 triples de 6 intents sense despentinar-se.

jefa

No sé si serà el darrer any de la Noemí perquè això només ho sap ella, però tant de bo pugui acabar-lo amb la cirereta d’un títol perquè ningú com ella se’l mereix per la seva implicació en el projecte d’aquesta gran família que és l’Uni.

En els temps que corren ningú renova els contractes sense saber les condicions que li ofereixen, però ella ho va fer per demostrar la seva confiança en l’entitat. En una entrevista quan li preguntaven si en el futur és veia entrenant, deia que creia que no perquè és molt “cabrona” i encara ho seria més, però veient-la raonar i parlant amb les seves companyes és evident que seria una llàstima perdre un talent com el seu … tant de bo que s’ho repensi.

Tota orquestra per no desafinar  necessita d’un director d’orquestra i en aquest cas la Filarmònica de Fontajau en la Noemí Jordana té la millor batuta possible per guiar-lo per assolir els reptes que es plantegin.

fb_img_1478387714153

Ja em permetreu si parlo en nom de la graderia de l’Uni i li dono les gràcies a la capitana per fer-nos disfrutar tots aquests anys i regalar-nos un any més amb la seva continuïtat !!!

La otra liga de baloncesto