Irati Etxarri: Un primo lejano en Split?

Cuando el otro día vi a Irati en vivo y en directo físicamente me recordó a un jugador conocido por la altura y los brazos tan largos que tiene. Luego cuando subió la pelota de pista a pista como si fuese escolta de toda la vida para acabar haciendo una entrada y meter canasta ya me vino a la cabeza. 

 

Seguro que Irati es de Pamplona? A ver si los Etxarri van a tener familia en Split y tiene como primo lejano a un tal Toni Kukoc. Ella seguro que no tiene ni idea de quien es, pero l@s güelis flipábamos con él hace unos años y también jugaba en todas partes.

DESVELADO EL SECRETO DE LOS FORTINES VASCOS

Si algo tenemos que destacar en estos días es la marcha que llevaban las tres aficiones vascas que han participado en el torneo: Araski, Gernika e IDK Easo en la Mini Copa. Estos últimos mucho menos ruidosos y numerosos, pero también muy animados como pudimos comprobar en la final de la Mini Copa que disputaron Stadium Casablanca de Zaragoza e IDK Easo de San Sebastián, por cierto final de gran nivel en Fontajau que se llevaron las mañas.

Afortunadamente los seguidores de Fontajau pudimos aprovecharnos del buen ambiente generado por la afición de Araski y Gernika en dos jornadas porque fueron la alegría de la huerta.

Lamento que la Copa haya desvelado el secreto por el cual Mendi y Maloste son prácticamente fortines, pero después de lo visto en las gradas de Fontajau se entiende perfectamente. Ahora que todo el mundo conoce sus coreografías y cánticos deberían patentarlos y subirles la cláusula de rescisión a los que tocan el bombo y lideran el grupo no sea que algún club les tire los tejos o les plagien porque salir a la pista con ese ambiente es evidente que tiene que generar un subidón a las jugadoras.

Gracias a las aficiones vascas por la animación de estos días porque  sin ellos esto no hubiera sido lo mismo y como alguien decía en las redes en ese sentido nos habéis ganado por goleada. Ahora a recuperarse del viaje y a preparar los pulmones y el cuerpo de baile que en pocos meses tenemos los playoffs y hay que mantener el nivel que lo habéis dejado muy alto.

ESKERRIK ASKO !!!

Foto: A.Nevado-FEB

I vet aquí un gos i vet aquí un gat la Copa s’ha acabat

Doncs sí va costar que arrivés, però gairebé sense adonar-nos ja s’ha acabat. Com a organitzadors, Girona ha estat a l’alçada  tant de la Copa com de la Mini Copa. Podria ser una opinió personal, però  que ningú n’hagi dit res al contrari sembla que ha estat un èxit en aquest sentit. Ahir veure Fontajau amb aquell aspecte feia goig. Desconec si ha estat la millor Copa perquè no tinc amb què comparar per tant m’abstindré de fer-ne cap valoració.

Altra cosa és a nivell esportiu, divendres veient que ens havia tocat en sort l’Araski, més d’un es devia fregar les mans pensant que arrivarien cansades i que seria un passeig. Doncs no, ens va tocar la ventafocs de la Copa i amb feines es varen salvar els mobles. La defensa va fer aigues per totes bandes: Laura Pardo ens treia els colors i es passejava per la linea de fons com si fos una autopista, la petita Rosalis Silva es va fer gran i va fer el partit de la temporada anotant 25 punts i això que a principis de la segona part li varen haver d’embenar el peu perquè tenia problemes i una joveneta de 19 anys anomenada Irati Etxarri feia ella soleta 17 punts. L’Uni no tenia el dia i pagava els nervis del debut, però afortunadament amb empentes i rodolons va treure la semifinal endavant.

Foto: Xavier Marquès

Després va arrivar la segona semifinal molt descafeinada on el Gernika no va poder seguir el ritme de l’Avenida en cap moment. Allò feia mal de veure després de veure el nostre partit perquè si l’endemà a la final tots seguiem el mateix patró tenia tota la pinta que seguiríem les passes de Gernika. Les coses pintaven malament, però si alguna cosa està demostrada i hem après en aquesta Copa és que fins que no s’acaben els partits millor no t’hi juguis res perquè ho perdràs.

L’endemà vàrem anar a Fontajau amb la il.lusió que superats els nervis inicials estaríem més encertades, que l’Avenida potser no tindria el dia i que l’empenta de la graderia seria un plus que decantaria la balança. Després de veure els primer minuts si ens arriven a dir que a mitja part guanyàvem de 10 no ens ho hauríem cregut. A la represa, el marcador encara es va estirar una mica més i vàrem agafar 15 punts de diferencia. A destacar la intensitat de Mima Coulibaly, els crits de Peters animant a la graderia i les cistelles d’Alminaite que recordaven el dia de l’Agü, la Rosó semblava tenir el dia … la cosa pintava molt bé.

Després no sé si l’equip es va confiar i es va despistar o al contrari no es va creure que realment podia guanyar al gran enemic. La qüestió és que va tenir una pàjara monumental que una tal Silvia Dominguez va aprofitar i mentre ella es feia gegant, nosaltres desapareixíem i ens feiem petits.

Quan teníem la pilota no sabíem que fer-ne i al final s’optava per solucions individuals sense gens d’èxit. Aquesta desconnexió i colapse mental ja l’havíem vist en d’altres partits i sempre dèiem que amb equips petits ens ho podíem permetre perquè podíem recuperar, però a l’Avenida no se li pot donar un pam perquè t’esclafa i acaba amb les teves il.lusions com va passar ahir.

La base de Montgat ens treia els colors entrant fins a sota una i una altra vegada i no vàrem saber parar l’hemorragia. Les jugadores gironines van tirar de cor, però quan no hi ha idees i no surt res poca cosa s’hi pot fer. Va ser una llàstima perquè l’ocasió era inmillorable i Fontajau estava espectacular, és la segona vegada que ho veig en un any i malhauradament les dues vegades ha acabat igual i amb la mateixa sensació: l’Avenida es va emportar el partit perquè no les vàrem rematar quan estaven tocades.

Foto: Xavier Marquès

Perdre la final no ha estat un fracàs, però sí una decepció veient com va anar el partit i anímicament és difícil que no passi factura, però ara toca refer-se ràpid i passar pàgina perquè dimecres toca anar a l’infern turc on l’ambient serà molt hostil per jugar contra l’Agü Spor i només tenim 8 punts de marge, però ja hem vist que això i res és el mateix i s’ha de sortir sense especular amb el resultat perquè sino tornarem escaldats.

S’ha perdut la Copa, però encara queden els dos primers premis, l’Eurocup i la Lliga, així que a aixecar-se i mirar endavant que no hi ha temps per llepar-se les ferides.

SOM-HI UNI !!!

LA COPA: L’UNI A PUNT PER SEMIS

Aquest matí l’Uni ha fet una lleu sessió de tir a Fontajau i ja vetlla armes esperant que siguin les 7 de la tarda per enfrontar-se a la primera semifinal contra l’Araski de Vitoria.

Foto: Uni Girona

És una incògnita veure com es recuperarà l’equip de Vitoria del partit i la tensió d’ahir, però és tal la il.lusió que segur una cosa compensarà l’altra. Per part de l’Uni, dimecres contra l’Agü Spor va jugar el millor partit de la temporada i a poc que jugui a aquest nivell no hi haurà qui el pari. L’única incògnita es saber com afrontarà la pressió de jugar a casa i jugar-se el pas a la final.

Si ahir va haver-hi un molt bon ambient i feia una mica de por perquè no s’esperava una gran entrada, avui Fontajau farà goig i serà espectacular. Els girunins ja cal que ens posem les piles per fer-nos escoltar perquè l’afició de Vitoria ahir ja va donar mostres del que es capaç.

SOM-HI UNI !!!

La otra liga de baloncesto