Ify Ibekwe, «El retorn de la Supergirl»

Ify Ibekwe va néixer a Carson, un poblet de California de poc més de 90.000 habitants ara fa 27 anys. Filla de pares nigerians té doble nacionalitat: la nigeriana i l’americana. A casa dels Ibekwe tots quatre fills (Ekene, Onye, Chinyere i Ify) juguen o han jugat a bàsquet. Per nosaltres la més coneguda és la Ify, però el seu germà Ekene va jugar fa 4 anys al Lagun Aro de l’ACB i actualment juga a la Bundeslliga alemanya, la Chinyere va estar jugant a Bèlgica i l’Onye a Chile.

aplauso

La Ify va començar la seva carrera a l’Universitat d’Arizona per passar a les Seattle Storms de la WNBA on va jugar un curt periode de temps abans de fer les maletes per venir a Europa. Aquí ha jugat a Bélgica i  França abans d’arrivar a la lliga espanyola. Abans d’arrivar a Girona en la seva primera etapa, va passar per Burgos i després al Ibaizabal que actualment juga a LF2. Després es va incorporar a l’Uni on va guanyar la Lliga i va ser la MVP de la temporada. Després va emigrar cap a Austràlia per jugar al South East Queensland Stars, però a final de la temporada va retornar cap a Girona a priori per afrontar el playoff final malgrat que una lesió li va impedir jugar la final que finalment es va perdre.

Afortunadament per l’afició aquest any va decidir quedar-se i en podem gaudir. Veient les voltes que ha donat pel món, està clar que la renovació de la Ify diu molt de la seva implicació en el projecte i de la bona gestió de l’entitat perquè és evident que fer maletes no li fa mandra.

Reconec que les primeres impressions enganyen i molt, la primera vegada que la vaig veure amb la seva figura tant estilitzada i prima vaig pensar «ai déu meu que com es posi allà sota li faran mal», però res de res que s’apartin les altres perquè és un portent físic i els rebots no tenen secrets per ella.

ifi

L’avantatge del seu físic és que al ser tan alta i lleugera amb un parell de passes es planta a l’àrea rival, això sí, sense fer fressa. Té una forma de córrer que em fa pensar en com si trepitgés núvols o volés, tots els seus moviments no són gens forçats ni barroers és com si vulgués anar d’incògnit.

Quan la veia jugar amb la Gidden em donava la sensació que eren com la nit i el dia: la Gidden tot espectacle fent-se veure i cridant, però la Ify semblava que preferia estar a un segon pla i passar desapercebuda, però és com una formiga no para de treballar i tot se li dóna bé. Els seus números l’avalen i cada cap de setmana els repeteix o millora, ahir: 26 punts, 15 rebots, 2 taps, 3 triples … si sembla la santíssima trinitat que està a tot arreu,

tiro

Probablement disposar d’una plantilla on pot haver rotació i el pes no ha de recaure sobre una única jugadora permetrà veure la millor versió de les jugadores que no jugaran amb tanta pressió. Mostra d’aquesta nova situació ha estat que la Ify aquesta any s’ha pogut recuperar de la lesió  sense la pressió d’haver de tornar perquè l’equip es resentia de la seva baixa i ho ha fet quan ha estat bé … i com ha tornat !!!

Així doncs, per donar la sensació que no hi és, però sempre apareix quan menys te l’esperes, ser omnipresent a tot arreu, «volar» com els superherois malgrat no tenir capa, fer gairebé de tot i a sobre bé s’ha guanyat per mèrits propis ser la propera protagonista de «Supergirl».

super

EUROCUP: Els castors varen marxar amb la cua entre cames !!!

L’Uni passa a liderar el seu grup a l’Eurocup al haver trencat la ratxa de victòries de les Castors belgues per 74-60. Aquesta vegada l’equip ha sortit en ratxa començant amb un triple i un parcial de 12-0, però poc a poc la distància s’ha anat escurçant i no les allunyàvem del marcador.

Sincerament, avui no s’ha patit excesivament, però ha tocat posar-se la granota de treball per superar fases del joc en que de cara a canasta les gironines han estat negades i les contraries afortunadament en aquell moment no estaven tampoc massa encertades.

lluita

L’entrenador contrari estava força empipat, però no era precissament per culpa de l’arbitratge. Podem confirmar que a Fontajau han enviat lo «millor» que tenien a la FIBA, en venen tres i no se’n podia aprofitar ni un. Molt rigurossos amb l’Uni pitant qualsevol contacte, inclús una intencionada de la Rosó que no era ni falta, però en canvi pel costat belga molt indulgent i això que les castors no tenien les mans a les butxaques.

jordana

La seva millor jugadora la primera part no ha fet gens de mal i molt desquiciada havia d’estar quan l’entrenador perdent de 12 punts a la primera part l’ha asseguda juntament amb la base titular per veure si refrescaven les idees. Això sí a la segona part s’ha fet un tip de fer punts i deixava mostres de la seva qualitat.

Per part de l’Uni, ha destacat Super Ify que ha fet un recital: 26 punts, 15 rebots, 2 taps, 3 triples, de «palomero» … el que fes falta; Spanou, Peters i Leo complementant a la Ify pel que fa a la puntuació amb 10,11 i 12 punts respectivament; l’Alminaite cada dia guanyant confiança; Jordana jugant més del que és habitual per posar «seny» que la «rauxa» ja la posa la Rosó; Silva anant a totes com sempre i les joves, Ainhoa i Oma,  entrant en les rotacions … en resum totes aportant com toca. Per cert infalibles als tirs lliures 12+1 de 12+1, als triples no tant bé, però no tots els dies poden ser festa.

jordi

En resum partit entretingut, objectiu assolit amb èxit i de pas per variar de tant en tant ens deixen alguna jugada que Fontajau no s’ensorra perquè té bons fonaments i perquè avui no érem molta gent.

Ara a passar pàgina i començar a pensar en diumenge contra el Gernika que serà un altre partidàs, això és un no parar. L’equip basc només ha perdut un partit aquesta temporada i ha guanyat al temible Avenida. A més, també hi haurà el retrobament de quatre ex-conquer@s a la pista (Buch, Peters, Pina i Asurmendi). Molts alicients per desitjar que arrivi diumenge i tornar a Fontajau per vibrar amb l’Uni.

EUROCUP: Partidàs contra les Castors a Fontajau

Demà visita Fontajau l’equip belga de les Castors, líders indiscutibles a la seva Lliga després d’haver jugat i guanyat els 9 partits disputats, a més de ser líders al grup de l’Uni a l’Eurocup per millor resultat (97-42). Arribaran amb la moral pels núvols després d’haver fet 127 i 117 punts als dos darrers partits disputats el passat dissabte i dilluns. Aquí teniu els seus resultats, alguns més propis d’un equip de premini que d’un equip professional.

castor

resul

esta3

rankig

L’any passat aquest equip jugava l’Eurolliga i es va enfrontar amb l’Uni, guanyant cadascú el partit jugat a terreny propi. D’allò fa un any i no serveix de referencia perquè tots dos equips actualment s’assemblen poc al de llavors. L’equip de les Castors manté 4 jugadores de l’any passat (2 de la pedrera) i han incorporat 8 jugadores noves. Per tant, té molt mèrit amb tant poc temps estar aconseguint aquests resultats.

canvis

Una plantilla aparentment llarga, però repasant les estadístiques sembla que l’entrenador només compta amb 6-7 jugadores de la banqueta, a diferencia de l’Uni que en aquest sentit pot comptar amb tota la banqueta per les rotacions i permet no haver d’aixecar el peu de l’accelerador. Destaca l’aler Celeste Trahan-Davis amb una mitja de 22 punts i 11 rebots.

estadistiques

castor-titular

castor-reserva

Tant l’Uni com les Castors són conscients que són dos seriosos aspirants al títol i demà es juguen bona part de les opcions de ser primer de grup. La qualitat del contrincant de demà permetrà comprovar realment el nivell de l’Uni.

Aquesta vegada l’equip de l’Uni ha de sortir ben concentrat des d’inici i no es pot permetre despistar-se com ha passat als partits disputats a Fontajau perquè les belgues no perdonaran i patirem.

Amb dos equips amb un perfil tant ofensius, qui defensi millor s’emportarà el gat a l’aigua i si de pas ens emportem els castors, voldrà que dormirem també líders a l’Eurocup.

L’espectacle a Fontajau està garantit !!! 

Artemis Spanou, «la Colosa de Rodes»

Segurament la majoria de vosaltres ja sabreu que a l’illa grega de Rodes després d’un important terratrèmol es va destruir el seu monument més emblemàtic,  el Colós de Rodes considerat una de les «Set meravelles del món antic».

rodes

Per compensar-los de tal desgracia els deus grecs hi varen fer néixer uns anys més tard, el dia 1 de Gener de 1993, una jove molt riallera de rínxols negres que faria 1,90 i seria pívot de la seva selecció, una tal Artemis Spanou. Per agraïr-los el detall als deus, els seus pares li  varen posar el nom de la deessa de la caça, protectora dels animals i dels boscos. Per mi, deus apart després de veure-la en acció el nom a la Spanou li escau d’allò més perquè és «Arte» pur.

A aquella joveneta d’entrada li agradava el futbol, però es veu que aprop d’on vivia no hi havia equip de noies i per passar l’estona va començar a jugar a bàsquet. Sembla ser que quan tenia 10 anys  i passejava amb la seva mare per Atenes que era on vivia llavors, algú se li va acostar i li va dir que tenia molt talent. La seva mare no tenia ni idea que la nena havia començat a jugar a bàsquet, però a dia d’avui dóna gràcies per haver-se trobat a aquell senyor per casualitat perquè li va canviar el destí.

arte

A partir de llavors va incorporar-se a les categories inferiors del Panionios i va ser-hi fins que va haver de començar a l’universitat. Aprofitant el nivell que tenia li varen oferir una beca per estudiar a a la Universitat Robert Morris als Estats Units, on podia compaginar els estudis amb el bàsquet. De ben jove va incorporar-se a les convocatòries de la selecció grega, on destacava com a màxima anotadora i rebotejadora.

El darrer any que estava als USA va guanyar amb el seu equip el campionat NCAA que disputaven i se’ls hi havia resistit durant 6 anys. Segur que els de la Morris en guarden un molt bon record d’aquella noia  perquè a la final va fer 30 punts, va agafar 20 rebots i 6 assistències … els MVPs actuals no són casualitat.

spanou

Al graduar-se fa dos anys, va tornar a Europa per començar a jugar com a professional. Primer a l’Universitat d’Istambul, però quan l’any passat li va arrivar l’oferta de l’Uni va venir cap a Girona. La temporada passada quan era una peça fonamental per l’equip, mentre estava amb la selecció va patir una lesió al dit que la va tenir un parell de messos aturada i malhauradament gairebé no en vàrem poder gaudir perquè la temporada va acabar.

Aquest estiu es rumorejava que l’Ortega des de Salamanca li tirava els trastos perquè hi anés, però afortunadament per l’afició l’Arte no va escoltar els cants de sirena i va apostar pel projecte que li va oferir l’Uni on està fent un inici de temporada espectacular, sent MVP a més d’una jornada. A dia d’avui, en els 7 partits disputats ja porta 102 punts i és la reina dels rebots amb 34, sent la segona jugadora més utilitzada per l’Èric Surís, amb una mitja de 29 minuts per partit, per darrera la Noe Jordana que ha jugat 5 minuts més que ella.

La veritat és que és un espectacle veure-la jugar en directe. El seu estil no és ni de bon tros el més heterodoxe, però sempre està on toca: tant t’agafa rebots, com tira triples, com puja la pilota … no para mai quieta. Sota la cistella està voltada de jugadores, però comença a pivotar cap un costat, l’altre fins fer-se un espai, per mi que les rivals li miren els peus i les acaba marejant. Els centímetres que li falten els compensa amb instint, posicionament i força de voluntat que en va sobrada.

Abans dels partits quan li toca fer els estiraments laterals sempre els fa darrera la banqueta local mirant cap al públic. Els aficionats que seuen a aquella zona ja estan acostumats i quan aixequen el cap se la troben de cara. Ella d’entrada se li escapa el riure, però molt educadament els saluda i mira el sostre per no despistar-se. Al final del partit si es guanya, i espero no veure què fa quan perd, toca el ritual del ball amb la Rosó o la que tingui més aprop, aquest moment algú l’hauria d’immortalitzar perquè no té preu.

L’Artemis és una treballadora incansable i per a qualsevol entrenador ha de ser un luxe tenir una jugadora com ella que fa pinya i anima a les companyes constantment. Mai està de mal humor i això que allà sota el cèrcol on normalment s’està, abraçades precisament no en reparteixen sino més aviat garrotades.

Així doncs per la seva lluita constant, perquè es creix davant les adversitats i pel seu lloc d’orígen crec que ha fet honors per ser batejada com la  nova Colosa de Rodes.

Haley Peters, «la pistolera de Fontajau»

Ningú diria veient-la a la pista que la Haley Peters fa només 24 anys va néixer a un petit poble de Nova Jersei de 21.000 habitants. Fa 3 anys acabava la carrera de Polítiques a la prestigiosa universitat de Duke. Allà tenia de companyes a l’equip de bàsquet a la Chelsey Gray i la Tricia Liston, només pensar-hi ens podem imaginar quin equipàs tenien.

La Haley acabats els estudis va decidir començar la seva carrera professional al bàsquet a Espanya, primer passant per l’Uni Ferrol i després al Conquero. Allà juntament amb la Rosó Buch i altres companyes va guanyar la Copa de la Reina i va fer un master a nivell personal coneixent de primera mà els problemes econòmics que viuen els equips femenins per subsistir. Això sí, a diferencia de les seves companyes americanes que varen optar per deixar de jugar fins que no cobressin, la Haley va optar per fer una vaga «a la japonesa» i continuar jugant reclamant amb actuacions estelars el sou que no cobrava. Èpics són aquells partits en que el Conquero jugava tots els partits amb cinc jugadores. Dubto que gaires americanes haguessin estat tan professionals.

Això segurament també explica el seu compromís amb l’Uni quan tot just aterrada a terres catalanes provinent dels Estats Units, l’endemà va posar-se el xandall i va pujar al bus per anar a la Seu a jugar la Lliga Catalana. Segur que amb feines va tenir temps d’aprendre el nom de les companyes, però era igual, va sortir a la pista amb les leganyes als ulls i va ser de les més destacades. Una altra hauria dit deixeu-me recuperar i dilluns comencem a treballar, però la Peters és d’una altra pasta.

haley

Segur que d’ofertes millors que la de l’Uni va rebre aquest estiu, però tenir aquí a la Rosó o les bones paraules que devia tenir la Chelsea Gray parlant de la seva experiencia a Girona varen fer que acceptés  l’oferta de’n Pere Puig i per sort nostra la podem gaudir cada setmana.

Sovint parlem dels jugadors utilitzant frases fetes com que es trenquen la cara per l’equip, volent dir que no s’amaguen mai i sempre donen la cara. Així és Haley Peters i no és un dir, per a mostra una imatge de la seva època universitaria que reflexa la seva personalitat. Després d’aquesta jugada li varen haver de posar 20 punts de sutura, però ella volia continuar jugant per ajudar l’equip.

haley2

Aquest estiu passat s’ha estrenat a la WNBA amb el San Antonio Stars on ja ha deixat mostres de la seva qualitat.  Sabent que venia de l’oest americà i veient les seves botes amb el taló metalitzat el primer dia que va trepitjar Fontajau amb aquelles bambes em va fer pensar en els esperons (las espuelas) dels pistolers de l’Oest. Potser no anava tant desencaminada perquè tot just entrar a la pista, va rebre la pilota, es va aixecar i renoi quina punteria … una darrera l’altra i anar sumant.

A banda del seu excel.lent tir que ens està donant tantes alegries, les seves entrades arran de la linea de fons són marca de la casa. També temuts són els seus bloqueigs, quan el defensor de la companya s’adona que s’ha d’anar a estampar contra la Haley segur que es rumia sortir per cames perquè allò no és un bloqueig és un xoc contra ciment armat … no s’encongeix mai.

Així doncs, per la seva excel.lent punteria, la seva lluita constant sota el cèrcol i les seves sabatilles amb «esperons» permeteu-me que li posi el sobrenom de «la pistolera de Fontajau» … 121 punts i 27 rebots en 7 partits de lliga n’avalen la concesió del títol.

La otra liga de baloncesto