Haley Peters, «la pistolera de Fontajau»

Ningú diria veient-la a la pista que la Haley Peters fa només 24 anys va néixer a un petit poble de Nova Jersei de 21.000 habitants. Fa 3 anys acabava la carrera de Polítiques a la prestigiosa universitat de Duke. Allà tenia de companyes a l’equip de bàsquet a la Chelsey Gray i la Tricia Liston, només pensar-hi ens podem imaginar quin equipàs tenien.

La Haley acabats els estudis va decidir començar la seva carrera professional al bàsquet a Espanya, primer passant per l’Uni Ferrol i després al Conquero. Allà juntament amb la Rosó Buch i altres companyes va guanyar la Copa de la Reina i va fer un master a nivell personal coneixent de primera mà els problemes econòmics que viuen els equips femenins per subsistir. Això sí, a diferencia de les seves companyes americanes que varen optar per deixar de jugar fins que no cobressin, la Haley va optar per fer una vaga «a la japonesa» i continuar jugant reclamant amb actuacions estelars el sou que no cobrava. Èpics són aquells partits en que el Conquero jugava tots els partits amb cinc jugadores. Dubto que gaires americanes haguessin estat tan professionals.

Això segurament també explica el seu compromís amb l’Uni quan tot just aterrada a terres catalanes provinent dels Estats Units, l’endemà va posar-se el xandall i va pujar al bus per anar a la Seu a jugar la Lliga Catalana. Segur que amb feines va tenir temps d’aprendre el nom de les companyes, però era igual, va sortir a la pista amb les leganyes als ulls i va ser de les més destacades. Una altra hauria dit deixeu-me recuperar i dilluns comencem a treballar, però la Peters és d’una altra pasta.

haley

Segur que d’ofertes millors que la de l’Uni va rebre aquest estiu, però tenir aquí a la Rosó o les bones paraules que devia tenir la Chelsea Gray parlant de la seva experiencia a Girona varen fer que acceptés  l’oferta de’n Pere Puig i per sort nostra la podem gaudir cada setmana.

Sovint parlem dels jugadors utilitzant frases fetes com que es trenquen la cara per l’equip, volent dir que no s’amaguen mai i sempre donen la cara. Així és Haley Peters i no és un dir, per a mostra una imatge de la seva època universitaria que reflexa la seva personalitat. Després d’aquesta jugada li varen haver de posar 20 punts de sutura, però ella volia continuar jugant per ajudar l’equip.

haley2

Aquest estiu passat s’ha estrenat a la WNBA amb el San Antonio Stars on ja ha deixat mostres de la seva qualitat.  Sabent que venia de l’oest americà i veient les seves botes amb el taló metalitzat el primer dia que va trepitjar Fontajau amb aquelles bambes em va fer pensar en els esperons (las espuelas) dels pistolers de l’Oest. Potser no anava tant desencaminada perquè tot just entrar a la pista, va rebre la pilota, es va aixecar i renoi quina punteria … una darrera l’altra i anar sumant.

A banda del seu excel.lent tir que ens està donant tantes alegries, les seves entrades arran de la linea de fons són marca de la casa. També temuts són els seus bloqueigs, quan el defensor de la companya s’adona que s’ha d’anar a estampar contra la Haley segur que es rumia sortir per cames perquè allò no és un bloqueig és un xoc contra ciment armat … no s’encongeix mai.

Així doncs, per la seva excel.lent punteria, la seva lluita constant sota el cèrcol i les seves sabatilles amb «esperons» permeteu-me que li posi el sobrenom de «la pistolera de Fontajau» … 121 punts i 27 rebots en 7 partits de lliga n’avalen la concesió del títol.

Fent «pinya» mai millor dit

No va poder ser i els marrecs de Salt no van poder amb el 3 de 9 malgrat el suport de l’Uni, però de ben segur que de cara a l’any vinent amb la seva aportació de darrera hora superen el repte. Per anar practicant de cara a l’any vinent a veure si veiem a la nova «enxaneta» fent l’aleta contra les Castors el proper dijous.  🙂

L’equip dels somriures

Si d’alguna cosa va sobrat aquest equip aquest any a banda de qualitat és de somriures. És evident i així es transmet que hi ha molt bon rotllo entre les jugadores. Aquest bon ambient es nota a la pista des de la roda d’escalfament fins a l’últim minut. A la graderia ja ens estem acostumant a que les jugadores al final del partit, abans d’enfilar els vestidors, facin algun ball que s’hauria de gravar algun dia i portar-lo al «Mira quien baila».

D’entre els fixatges d’aquest any voldria destacar a dues jovenetes, l’Ainhoa López i Helena Oma, que sense fer fressa han debutat a la categoria. Ningú diria que només tenen 19 i 20 anys perquè sembla que siguin unes veteranes per la soltura i qualitat que demostren a la pista.  Quan reben la pilota sempre penses, a veure quina en faran aquestes dues i normalment acabem aplaudint alguna genialitat de les seves.helena

Des de l’inici de Lliga han entrat en totes les rotacions, però en aquests dos darrers partits de Lliga no ha estat així. Ara bé, com a bones companyes que són han continuat oferint el millor dels seus somriures, cap mala cara ni retret, al contrari … les primeres en aixecar-se i felicitar a les companyes. Acabat el partit contra el CREF Hola i segur que amb la tristor del moment per no haver pogut jugar, l’Ainhoa amb positivisme deia que tot suma … i tant que tot suma Ainhoa, aquesta és l’actitud.ain

A banda del resultat hi ha imatges que et deixen els partits que demostren els valors i la maduresa d’aquestes joves que ho han guanyat tot amb les categories inferiors de la selecció. Personalment de totes les fantàstiques fotos de’n Xavier Marquès aquesta foto de l’Ainhoa escoltant a l’Èric Surís és de les que transmet més i de les millors que ens deixarà la temporada. Hi ha imatges que valen més que mil paraules i aquesta és una d’elles.escoltar

Noies, el futur és vostre, no us desanimeu ni perdeu el somriure  que us caracteritza perquè la temporada és molt llarga i això només acaba de començar. A continuar treballant amb les mateixes ganes, ja veureu que aquests dos darrers partits seran una anecdota i als propers partits segur que gaudirem de la vostra màgia a la pista … ho estem desitjant.

LF Jornada 7: C.R.E.F HOLA 64 – UNI 73

Amb el temps just després d’haver tornat de terres alemanys, però alhora la satisfacció d’haver començant guanyant va tocar fer les maletes per anar cap a Madrid a jugar contra el CREF Hola.

Aquesta vegada Canal Feb va comportar-se i vàrem poder veure com les noies de l’Èric Surís aconseguien la setena victoria i es mantenien al capdamunt de la classificació en solitari.

Partit on va tocar treballar de valent per endur-se la victoria. Les gironines a la primera part no varen aconseguir desenpallegar-se de les madrilenyes de cap de les maneres. Al tercer quart, però varen aconseguir una petita renda de 8 punts que finalment va servir per guanyar el partit, però l’afició gironina va estar amb l’ai al cor fins al darrer moment perquè al darrer quart les del Hola varen guanyar el parcial, però ja no varen tenir temps de fer un darrer esforç.

leo2

La millor de l’equip va ser la Ify Ibekwe amb un partit molt complet anotant 22 punts i capturant 11 rebots. Seguida de la Leo i la Haley, amb 13 i 12 punts respectivament.

Després de l’estrena europea i els kilòmetres des de Alemanya i Madrid, era d’esperar que el cansament aparegués i no estiguessin fresques, per tant objectiu assolit aconseguint la victòria. Ara toca recuperar i dijous vinent a jugar contra les Castors belgues, que amb tota seguretat serà un partidàs i realment es podrà mesurar el nivell de les nostres.

EUROCUP: Rutronik Keltern 66 – UNI 83

Després de moltes setmanes esperant l’arrivada de l’inici de la participació europea finalment arribava. L’Uni es desplaçava amb les maletes plenes d’il.lusió per fer-ho bé cap a Stuttgart on s’havia d’enfrontar al Rutronik Stars Keltern. Un rival a priori assequible que actualment està a la 7a posició de la lliga alemanya.

alemania

No vàrem poder gaudir de la retransmissió per streaming, malgrat que fins al darrer moment van haver-hi falses esperances. Tot i així es va poder seguir el desenllaç del partit per la web de l’Eurocup que era tant eficient i ràpida que semblava que escoltàvem la radio.

A diferencia dels partits a la Lliga, l’Uni aquesta vegada si va sortir enxufat i sempre va estar al capdavant del marcador. Per l’equip gironí varen destacar en aquest partit el canell fi de la Rosó amb 3/3 als triples, Haley Peters que s’estrenava com la majoria a Europa amb 20 punts, Ibekwe amb 15 punts i Alminaite amb 12 punts. La Leo, la Ibekwe i la Spanou es varen fer un tip d’agafar rebots agafant-ne 7, 11 i 7 respectivament.

L’alegria de l’equip per la primera victoria a la competició europea era evident, segur que serà la primera de moltes perquè a il.lusió per fer-ho bé segur que no les guanya ningú.

keltern

La otra liga de baloncesto