EUROCUP: UNI 65 – Rukronik Keltern 54

L’Uni ha guanyat a les alemanyes en un partit que ha servit per classificar-se matemàticament per la ronda dels 16 millors, però no pas per recuperar les bones sensacions. L’adversari no ha pogut comptar amb una de les seves millors jugadores, Marina Markovic, que estava vestida de curt, però no ha fet ni la roda d’escalfament i això ens ha beneficiat.

Avui l’espectacle estava a la banqueta amb l’entrenador alemany que era un sac de nervis i no parava de cridar perquè a la pista, hi hagut un partit espès, poc vistós, sense ritme i amb molts errors no forçats.

silvaFoto: Xavier Marquès

A la primera part algunes bones assistències marca de la casa que ens feia pensar que en algun moment el bon joc apareixeria, però eren fets aïllats sense continuitat. Afortunadament les alemanyes no estaven massa fines i això ha permès arrivar al final de la primera part amb un clar avantatge 37 a 21. A la tornada dels vestidors, les de Keltern han començat a entrar els tirs fins a posar-se a 10 punts, però no s’ha patit excesivament per la victoria.

Alminaite amb 8 punts i 15 rebots ha estat la millor jugadora del partit. Peters amb 13 punts i 10 rebots, Leo i Silva amb 10 punts han estat les més destacables pel que fa a les estadístiques.

Spanou malgrat posar-hi voluntat com sempre, no acaba de retrobar-se i la Ify després d’haver-se perdut contra l’Avenida, ha tingut alguna acció destacable en l’apartat d’assistencies i entrada sota cistella i sobretot 11 rebots, però tampoc ha estat determinant com d’altres dies.

L’Ainhoa i l’Helena han jugat 10 i 13 minuts respectivament i han complert. Silva lluitadora com sempre i més efectiva de cara a cistella cada dia complementant l’anotació del trident.

omaFoto: Xavier Marquès

Les bases tampoc tenien un dia especialment fluïd, a la Rosó li han pitat tres faltes i Surís ha preferit reservar-la, mentre que la Jordana tampoc ha estat excessivament fina.

En resum, la victòria és el que compta, però  diumenge contra el Bembibre amb tots els efectius caldrà millorar força perquè com juguem com avui patirem i s’ha d’assegurar com sigui la segona posició de cara a la Copa de la Reina.

Maja Vucurovic, fent turisme al Cul de la lleona

Si aquesta tarda per Girona us heu trobat a una jugadora ben alta, amb xandall i sabatilles vermelles potser us heu creuat amb la Maja Vucurovic, jugadora del Keltern alemany que demà juga l’Eurocup contra l’Uni. La jugadora serbia ha aprofitat la tarda per visitar el Cul de la Lleona. A les xarxes socials ha comentat que la  ciutat li ha agradat molt i ha aprofitat per fer unes quantes fotos … esperem que sigui el que s’emporti de la seva visita a Girona i els dos punts demà es quedin aquí.

maja
Foto: Rutronik Keltern

maja-vucurovicFoto: Maja Vucurovic

gironaFoto: Maja Vucurovic

 

El Keltern rebut al Prat amb cridòria

El diari alemany Pforzheim Zeitung es fa ressó que les jugadores alemanyes del Keltern han arrivat aquest migdia a l’aeroport de Barcelona i s’han desplaçat amb bus a Girona.

Al Prat s’han trobat amb una recepció sorollosa amb càntics, banderes, aplaudiments i papers volant, però no era en el seu honor com els hi ha traduït  la seva jugadora Marina Markovic, eren un grup de treballadors de la neteja que avui iniciaven una vaga de cinc dies. Saben que a Fontajau el diumenge hi havien 5.200 espectadors fent molta fressa i feien broma amb la cridòria que s’han trobat a l’aeroport dient que així s’anaven acostumant a l’ambient que es poden trobar demà a Girona.

kelternFoto: Pforzheim Zeitung

La jugadora serbia Maja Vucurovic comentava a la premsa que per guanyar, les alemanyes haurien de jugar per sobre del seu nivell, les gironines per sota i a més que tinguin sort. Vaja que segons ella millor que vagin a la Catedral de Girona i posin alguna espelma. Imagino que deu ser l’alegria de la huerta del seu equip perquè amb aquesta actitud si jo fos l’entrenador no puja a l’avió.

A l’anada són conscients que varen perdre el partit als primers quinze minuts quan varen arrivar a perdre de 17 punts i ja no els varen poder recuperar. L’entrenador Christian Hergenröther durant el vol els hi ha estat preparant un vídeo del partit d’anada per visionar-lo a la tarda. A les jugadores els hi reclama que es moguin més perquè a l’anada varen estar molt estàtiques i que millorin les ajudes defensives on l’Uni va guanyar-los el rebot per 43 a 29.

Oficialment van de víctimes i amb molt respecte, però la seva jove jugadora Leonie Elbert de 20 anys també ha recordat aquest matí que malgrat la probabilitat és baixa, recentment han guanyat al líder de la Bundesliga alemanya el Wasserburg per 73-61 quan ningú s’ho esperava … per tant a posar-se les piles no tinguem un disgust.

L’ENTREVISTA: Leo Rodríguez

Ahir la Leo Rodríguez, la millor jugadora del partit contra el Perfumerías Avenida del passat diumenge amb 20 punts, va passar per l’estudi del Tot Rodó a TV Girona per comentar les seves impressions del partit. Si no heu pogut veure-la, aquí teniu l’entrevista.

rodo

A banda el mateix diumenge a Gran Canaria rebia un reconeixement per la seva presencia als Jocs Olímpics de Rio d’aquest estiu juntament amb la resta d’esportistes canaris que hi varen anar.

premio

 

CREFF Girona, «Las chicas de oro»

La veritat és que vaig tenir molta sort a l’hora de triar el seient a Fontajau i vaig poder agafar un lloc ben privilegiat gairebé a tocar de pista. El primer dia vaig tenir la sensació que era com el primer dia d’anar a l’escola, a veure amb qui em tocaria compartir pupitre. Quan vaig seure em vaig veure rodejada per un grup de dones molt rialleres d’uns seixanta i tants anys, de l’edat de la meva mare, vestides amb la samarreta de l’Uni que es coneixien de quan eren nenes.

Ens vàrem saludar i vàrem estar comentant el partit. Aquell dia quan vaig arrivar a casa recordo que vaig dir tinc de companyes «unes senyores» que en saben un munt de bàsquet … renoi si en saben.

las-chicas-de-oroFoto: Ricard Bou

Al següent partit vàrem coincidir perquè no ens en perdem ni un i vaig resoldre el misteri. Resulta que les meves companyes havien estat les integrants del CREFF Girona, el primer equip giruní que va jugar a la Lliga Femenina. Reconec que al primer moment per edat i al no ser de Girona no les tenia identificades perquè els meus referents eren d’una generació posterior a la seva: l’Anna Junyent, la Rosa Castillo, la Roser Llop …

Aquell mateix dia vaig documentar-me i vaig al.lucinar perquè al meu costat tenia asseguda unes llegendes del bàsquet femení català. El CREFF va ser fundat a principis dels anys 60, entre el 1967 i el 1976 van jugar els campionats de primera categoria catalana i varen aconseguir l’ascens a primera divisió estatal quan aquesta fou creada. La temporada 1972-73 fou la millor temporada aconseguint un meritori quart lloc en la Lliga de primera divisió. Si cliqueu sobre la foto podreu veure els resultats d’aquella temporada.

creff-gironaFoto: Arxiu Fundació Bàsquet Català

L’equip el formaven entre d’altres les germanes Iglesias, Vilagran, Oliveras, …

Fa tot just una setmana el Diari de Girona fent-se ressó del debut de la gironina Geo Bahí a la selecció espanyola, recordava que la històrica jugadora del CREFF Girona, Carme Vilagran, va ser la primera gironina en debutar amb la selecció espanyola absoluta, jugant quatre partits el 1970 i darrere seu va estrenar-s’hi la seva companya d’equip Lolita Iglesias (2 partits). Totes dues assidues seguidores com les seves companyes que cada setmana fan costat a l’Uni a primera fila.

Si actualment ens queixem de la situació i els pocs recursos que s’assignen al bàsquet femení, em puc imaginar en quines condicions aquestes dones havien de jugar fa gairebé 50 anys. Varen ser unes autèntiques pioneres i segur que varen haver de sentir bestiesses, només pel sol fet de ser noies i voler jugar en allò que els agradava.

De tota manera, a banda dels mèrits esportius aconseguits que són enormes el més bonic de veure després d’haver passat tants anys és que aquell grup de noies que es varen patejar les espanyes continua sent una pinya molt ben avinguda i continuen gaudint cada cap de setmana d’allò que tant els agrada.

Així que en la meva estrena com a abonada de l’Uni aquest any, a banda de poder disfrutar d’un gran equip dins la pista, he tingut l’oportunitat de conèixe’n un altre igual de gran en tots els sentits, mai millor dit, a fora.

Aquest també era i és un equip de somriures com l’actual que tenim a la pista, menys quan l’arbitratge no és comporta que després es transformen. Bromes apart, espero que per molts anys pugui gaudir a Fontajau del seu coneixement i la seva alegria perquè viure els partits en directe al seu costat és tot un espectacle.

VISCA LES NOIES DEL CREFF GIRONA !!!

La otra liga de baloncesto