Noemí Jordana, “la directora d’orquestra”

La incombustible Noemí Jordana és la veterana de l’Uni amb 36 anyets, però ningú ho diria per la marxa que porta i l’empenta que transmet. Sembla que per ella els anys no passen i com el bon vi millora amb el pas del temps.

samarretan

Han passat uns quants anys des de que al 1995 va començar a la cantera del Segle XXI, per anar després al Ros Casares, a l’Olesa i al Celta de Vigo. A Valencia i Vigo hi va tornar més tard en una segona etapa, mostra que per allà on va deixa la seva empremta personal i un bon record. Finalment va arrivar al 2011 a Girona on s’hi ha establert fins al dia d’avui. Una trajectòria esportiva on ha guanyat tres títols de Lliga i tres Copes de la Reina … i que esperem que aquest any amplii.

No puc opinar per les altres temporades perquè no ho he viscut en directe, però aquest any estic convençuda que està disfrutant com si tingués quinze anys, tant a dins com a fora de la pista perquè també s’encomana de l’alegria que transmet l’equip.

fb_img_1478387420621

Algunes tardes potser hauria preferit quedar-se a casa fent vanoves de patchwork per matar el temps que es veu que li encanta o maleint-se per no haver penjat les botes quan s’ho havia plantejat, però aquest any segur que compta les hores per sortir a la pista a divertir-se amb les seves companyes.

A la pista continua aportant el seny i el geni, però alhora fent de mestre de les noves generacions que l’escolten amb atenció sabent que qui parla és la veu de l’experiència. El dia que pengin la seva samarreta al sostre de Fontajau, les pràctiques per exercir la carrera de magisteri ja les tindrà convalidades amb tants anys donant classes magistrals i tindrà un munt d’històries per explicar als seus futurs alumnes què segur escoltaran embadalits les històries de la senyoreta Jordana com fan avui a la pista o a la banqueta les seves companyes.

A la banqueta quan descansa perquè aquest any sí, pot descansar, gaudeix de la “rauxa” de les joves que aspiren a estar a l’alçada de la mestra, però a vegades aquestes han de reconèixer que és impossible igualar-la com quan va fer fa algunes jornades una màster class i va clavar 6 triples de 6 intents sense despentinar-se.

jefa

No sé si serà el darrer any de la Noemí perquè això només ho sap ella, però tant de bo pugui acabar-lo amb la cirereta d’un títol perquè ningú com ella se’l mereix per la seva implicació en el projecte d’aquesta gran família que és l’Uni.

En els temps que corren ningú renova els contractes sense saber les condicions que li ofereixen, però ella ho va fer per demostrar la seva confiança en l’entitat. En una entrevista quan li preguntaven si en el futur és veia entrenant, deia que creia que no perquè és molt “cabrona” i encara ho seria més, però veient-la raonar i parlant amb les seves companyes és evident que seria una llàstima perdre un talent com el seu … tant de bo que s’ho repensi.

Tota orquestra per no desafinar  necessita d’un director d’orquestra i en aquest cas la Filarmònica de Fontajau en la Noemí Jordana té la millor batuta possible per guiar-lo per assolir els reptes que es plantegin.

fb_img_1478387714153

Ja em permetreu si parlo en nom de la graderia de l’Uni i li dono les gràcies a la capitana per fer-nos disfrutar tots aquests anys i regalar-nos un any més amb la seva continuïtat !!!

LF: Gernika partit contra un rival d’entitat

Demà visita Fontajau un seriós aspirant al títol de LF: el Lointek Gernika Bizkaia. L’equip de Gernika arriva amb només una derrota que va ser tot just a la primera jornada de Lliga contra el Al-Qàzeres i havent guanyant la resta de partits després, inclòs el tot poderós Perfumerias Avenida.

Les dues darreres temporades l’equip basc ha quedat 6è de la Lliga, però aquest any amb els fixatges que han fet han aconseguit formar un grup consistent que els donen opció al títol. El seu entrenador, Mario Lopez, comentava que han fitxat jugadores experimentades, però joves i sobretot del país amb l’objectiu d’inculcar la filosofia de la casa. Han apostat per reforçar el rebot on anaven fluixos l’any passat i en atac aspiren a fer un joc vistós que enganxi a l’espectador … llegint les seves declaracions sembla que escolti a l’Èric Surís, per tant prepareu-vos girunins que demà tenim partidàs a la vista.

gernika

La seva jugadora més important és l’Amisha Carter, que no havia jugat mai a LF, però s’ha adaptat molt bé i porta una mitja de 17 punts i 10 rebots per partit. L’acompanyen com a referents de l’equip, la Maria Pina i la Maria Asurmendi, que després de marxar de Conquero varen passar per França i l’Avenida respectivament,  però ara s’han retrobat aquest any a Gernika i s’ho estan passant d’allò més bé.

Partit especial per la Rosó Buch i la Haley Peters que es retrobaran amb les seves amigues i ex-companyes, Pina i Asurmendi. L’any passat a Huelva varen compartir vestidor al Conquero, guanyant el títol de campiones de la Copa de la Reina i visquent experiencies que de ben segur no oblidaran a la seva vida. asur

Les de Gernika venen amb el repte de doblegar a l’Uni a domicili a qui mai han guanyat per assegurar-se gairebé l’accés a la Copa de la Reina i convertir-se en líders de la LF, molts alicients i sense cap tipus de pressió.

S’enfrontaran el millor atac de la competició, l’Uni amb una mitja de 79 punts per partit contra la segona millor defensa, el Gernika que rep com a màxim 50 punts.

L’equip que imposi el seu estil aconseguirà la victoria. Per la part que ens toca esperem que sigui l’Uni i que “les canyes” a la Haley i la Rosó les paguin aquesta vegada la Pina i l’Asurmendi que serà bona senyal.

PIS: El trident de l’Uni

Fins fa quatre dies quan ens parlaven de les sigles MSN o BBC,  ens venien al cap el messenger o la coneguda emissora anglesa, però ara instintivament ja ho associem als noms dels millors jugadors de futbol del Barça i del Madrid respectivament.

A l’Uni aquest any tenim un dream team on totes les jugadores poden ser titulars, però no podíem ser menys i també tenim un trident: el PIS o sigui el trio format per Peters, Ibekwe i Spanou.

No es pot negar veient les estadístiques d’aquestes grans jugadores i les seves valoracions en que es van alternant els MVPs de les jornades com qui es reparteix els cromos que estan fent mèrits per ser reconegudes com el trident de l’Uni.

trio

La probabilitat que totes tres jugadores tinguin un dia negre és molt reduïda, per tant és una sort tenir-les totes tres perquè quan una no té el dia, les altres probablement si estiguin encertades. En aquest sentit ,la baixa d’alguna d’elles com la de la Ibekwe durant tres partits, va ser perfectament coberta per l’aportació de les altres dues.

Un dels grans dubtes que hi havia a l’inici de la temporada era com s’acoplarien totes tres al tenir un perfil tant semblant, però la veritat és que veient el tarannà de totes elles, sembla que li han posat les coses molt fàcils a l’Èric Surís i mostra d’això són els bons resultats obtinguts.

Així doncs som uns afortunats per poder gaudir del nostre PIS a casa cada setmana. De ben segur que mai seran tan reconegudes com el MSN o el BBC, però potser també passaran a l’historia guanyant títols. Temps al temps, ho veurem a final de temporada, però per esforçar-s’hi no quedaran.

La otra liga de baloncesto